Sobre el referèndum d'Arenys

L’altre dia mon pare, mentre parlàvem sobre la consulta d’Arenys de Munt i les patètiques maniobres dels espanyols per boicotejar-lo, prohibir-lo o eradicar-lo, em va sorprendre amb una hipòtesi de com s’han desenvolupat els fets que trobo força enginyosa i que si no és certa al 100% segur que ho és en un tant per cent molt elevat.

Com a tothom que hagi seguit els esdeveniments haurà semblat estrany els primers a xisclar i esgaripar han estat els membres de l’antic partit feixista Falange, abans i tot que la seva còpia lerrouxista actual, que es fa dir Ciudadanos. Més curiosament encara, o no tant, l’advocat de l’estat que ha impugnat aquesta consulta democràtica va ser un candidat d’aquest grupuscle colonial i paramilitar durant els anys 90s.

La tesi del meu pare és la següent: el tal advocat de l’estat, Jorge Buxadé [ecs], va percebre que la localitat d’Arenys de Munt havia permès una consulta que atemptava contra el dret de conquesta que Espanya reivindica des de fa 300 anys. El tal senyor va córrer al delegat del govern del PSOE a Catalunya a demanar-li que no permetés el referèndum. El tal delegat del PSOE va pensar que mentre la seva premsa esclava (Periodico, Vanguardia, etc) no obrís boca aquest referèndum no transcendiria i per tant mai hauria existit. El tal delegat de Rodríguez va per tant transmetre al tal advocat de l’estat que el millor era callar i no alimentar l’acte.

El pobre falangista, totalment esparverat per la possibilitat de que alguns catalans poguessin mostrar en referèndum que no se senten identificats amb Espanya, no va defallir i va córrer a dir-ho als seus camarades en actiu. Davant tant perillosa rebel·lió a les colònies l’exèrcit falangista va decidir que aniria al poble rebel a evitar, a cops si calia, que s’atemptés contra la grandiositat de l’imperi, i així ho feu públic.

El batlle d’Arenys, espantat pel perill feixista, va demanar a l’honorable (?) conseller Saura que prohibís la manifestació falangista. Cal fer notar que la demanda de l’alcalde té tot el sentit ja que seria poc comprensible que el dret a manifestar-se no es retalli quan hi ha urnes pel mig, sobretot si els convocants volen atemorir els possibles votants. Deixant de banda que la Falange, junt amb el PP i el PSOE, hauria d’estar prohibida si s’atengués a la seva llei de partits (sí, home, dos d’ells no han condemnat mai la violència franquista i el tercer va emprar forces paramilitars conegudes com els GAL), està ben clara la intenció de la Falange en manifestar-se a Arenys el dia 13 i no a Sant Jaume d’enveja el 23. L’honorable (?) conseller Saura va primerament fer cas omís a la petició de l’excel·lentíssim batlle Móra, segurament pensant que l’únic que faltava era fer més propaganda a l’acte.

Mentrestant el senyor advocat de l’estat va seguir amb la seva croada particular fins que va aconseguir que el govern del PSOE denunciés als jutjats la consulta. Mentrestant els lerrouxistes Ciudadanos s’havien afegit a la protesta falangista clamant “Prohibición”, cosa que entra en directa contradicció amb el seu altre clam de “Libertaz” i pot indicar un principi d’esquizofrènia que caldria fer-se mirar (és curiós que demanin canviar lleis perquè són “nazis” i en canvi aquí vulguin prohibir la consulta per què la creuen il·legal).

El govern espanyol, amb la seva manca de cura i mediocritat gairebé proverbial va presentar un nyap de recurs, però el cas és que no calia que fos de gaire qualitat ja que la sentència estava cantada fins i tot abans de que hi hagués recurs: en menys de 24 hores la jutgessa va suspendre cautelarment el referèndum, fent honor a l’arxisabuda rapidesa de la justícia espanyola i a la seva encara més coneguda independència del poder polític (un estudi del Fòrum Econòmic Mundial la situava en el lloc 56, competint amb Aràbia Saudita, Tailàndia i Egipte). La jutgessa també convocava a les dues parts a presentar-se dilluns al jutjat.

Mentrestant en Saura, veient que la nova ja era prou coneguda i tement que se’l presentés com un aliat dels nostàlgics del franquisme, va fer ajornar la manifestació una setmana. Els camarades no ho van acceptar i van recórrer la decisió.

A dia d’avui la jutgessa ja ha prohibit a l’ajuntament qualsevol mena d’implicació amb la consulta i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja ha donat la raó a les hordes espanyoles, que podran assaltar el poble el dia 13.

No sé si s’adonen, els nostres enemics espanyols, que juguen amb foc: han aconseguit que una consulta a un poble de 8000 habitants arribés a l’oïda de tothom qui ho ha volgut saber. Si no hi hagués hagut rebombori la consulta hagués passat desapercebuda, com ho fan les que es pronuncien a favor del Tibet o en contra de l’ingrès d’Espanya a la OTAN (totes de competència supramunicipal). Han aconseguit que la seva justícia demostrés per enèsima vegada que no té cap mena de fiabilitat. Han aconseguit que més catalans es radicalitzin al veure que amb Espanya no hi ha res a fer doncs ni és una democràcia ni és conseqüent amb el que diu (“es pot parlar de tot si no hi ha violència”). El que la jutgessa servil del PSOE ha considerat una amenaça de l’alcalde d’Arenys, que “molts municipis segueixin el seu exemple si es prohibeix”, és ben cert: això pot provocar un efecte en cadena i que cada cop més catalans s’adonin que no volen tenir res a veure amb un país cafre, hipòcrita, manipulador i en definitiva anticatalà.

Potser els catalans hauríem de començar a deixar de preocupar-nos si el que fem contradiu la constitució espanyola i qualsevol llei (ja que els propis espanyols passen olímpicament de les seves pròpies lleis quan els convé i les retorcen tant com poden quan els va bé), hauríem de començar a replantejar-nos quina és la legitimitat que nosaltres acceptem. No tenim perquè acceptar les regles de joc que els espanyols invoquen, ja que no volem jugar el seu joc. Nosaltres ens crearem el nostre propi joc, i mentre no hi sigui, perquè estarem en lluita, caldrà imposar les decisions que creiem més oportunes per a aconseguir que en el futur puguem crear-lo; si les decisions van en línia amb l’ordenament espanyol no hem de fer-hi fàstics, però si no, tampoc.